02/12/2025

#1397 - L'Entrevista del Dia del 2/12/2025 sobre l'acte al Cementiri Vell d'Abrera del dissabte 29/11/25

SERVEIS INFORMATIUS - L'Entrevista del Dia

Context de l’episodi

SERVEIS INFORMATIUS - L'Entrevista del Dia de Ràdio Abrera recull les intervencions institucionals durant la visita del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramones Pedaler, al cementiri vell d’Abrera, on s’estan duent a terme treballs arqueològics d’obertura d’una fossa comuna.

Objectiu dels treballs al cementiri vell d’Abrera

• Inici dels treballs: La Direcció General de Memòria Democràtica va començar el 17 de novembre l’exhumació de la fossa comuna on es van enterrar víctimes represaliades el 19 de febrer de 1939.
• Treball conjunt: Els ajuntaments d’Abrera, Olesa de Montserrat i Esparreguera col·laboren amb la Generalitat per planificar i executar el projecte de manera rigorosa, transparent i coordinada.
• Futur espai de memòria: Un cop finalitzats els treballs, el cementiri vell es restaurarà, dignificarà i senyalitzarà per convertir-se en un espai de memòria que recordi els fets del 1939 i honori les víctimes del franquisme.

Intervenció del conseller Ramones Pedaler

• Remarca que les polítiques de memòria democràtica tenen un recorregut llarg, però reconeix que moltes arriben tard, perquè molts familiars directes ja han mort.
• Insisteix que no es parla de xifres sinó de persones concretes:
• Pares, mares, fills, filles, germans, tiets, persones amb projectes de vida truncats.
• Executades amb judicis sense garanties i enterrades vilment en una fossa comuna.
• Destaca que:
• No es recupera la dignitat de les víctimes, perquè mai la van perdre.
• El que es fa és dignificar l’enterrament i el record que se’ls dona.
• La memòria democràtica persegueix veritat, justícia i reparació, orientades al «mai més».
• Defensa la democràcia davant discursos que la qüestionen i subratlla la necessitat de fer pedagogia amb les noves generacions.
• Proposa integrar aquest indret a la xarxa d’espais de memòria democràtica per explicar què va passar.
• Agraeix el paper clau del món local (Abrera, Olesa, Esparreguera i altres ajuntaments) en la impulsió de projectes de memòria, especialment en l’exhumació de fosses i el Pla de Foses.

Intervenció de Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica

• Explica que la fossa del cementiri vell d’Abrera correspon a un episodi posterior a la Guerra Civil, quan el 19 de febrer de 1939 es va fer un «judici» sense garanties a Olesa.
• Uns 20 condemnats a mort van ser:
• Afusellats al mur del cementiri d’Abrera.
• Enterrats a la fossa comuna.
• Fins ara s’han localitzat entre 12 i 13 cossos, amb estimacions d’entre 12 i 18 víctimes.
• Dels 20 afusellats:
• 4 van escapar.
• Un va arribar a França; altres van morir en altres llocs.
• Destaca la persistència de les famílies, que durant anys han mantingut viu el record de la fossa i han facilitat mostres d’ADN.
• Aquestes mostres s’incorporen al banc de perfils genètics per:
• Contrastar-les amb l’ADN de les restes exhumades.
• Identificar les víctimes i retornar els cossos a les famílies.
• Objectiu final:
• Permetre sepultures dignes on decideixin les famílies.
• Convertir el cementiri vell en un espai de memòria i reconstruir què va passar exactament.

Intervenció de Marc Serradó, alcalde d’Olesa de Montserrat

• Defineix el dia com molt important per Olesa, Abrera, Esparreguera i aquest tros del país.
• Subratlla el doble sentit del dia:
• Dolorós, perquè es fa visible una ferida molt profunda de la barbàrie franquista.
• Inici d’una reparació, d’una restitució i d’una dignitat que les víctimes mai van perdre.
• Recorda les famílies d’Olesa que durant dècades van venir en silenci al cementiri, mantenint el record sense suport institucional.
• Ara, amb les institucions al costat, es fa un pas per:
• Reparar i restituir el dolor de les famílies.
• Fer una restitució col·lectiva com a municipis, societat i país.
• Insisteix en els pilars:
• Reparació, veritat, restitució i no repetició.
• Destaca que l’obertura i tancament de la fossa ha de ser:
• Una mirada al passat, per entendre el que va passar.
• Una lliçó per al present i el futur, per garantir que no torni a passar mai més.
• Agraeix la tasca dels ajuntaments d’Abrera i Esparreguera, la Generalitat i totes les persones que, des del record i la perseverança, han mantingut viva la memòria i la dignitat de les víctimes.

Intervenció de Jesús Naharro, alcalde d’Abrera

• Remarca que és un dia especial i posa l’èmfasi en dues paraules clau:
• Treball
• Compromís
• Treball: Reconegut a:
• Regidors, exregidors i exalcaldes.
• Famílies que cada 1 de novembre es reunien al cementiri vell d’Abrera per mantenir viva la memòria.
• Compromís institucional:
• Donar veu i missatge al que es fa avui.
• Considerar aquesta data com un punt d’inflexió: es visualitza allò que durant anys es commemorava només amb homenatges.
• Sota aquest compromís, l’objectiu és:
• Exhumar i identificar els cossos.
• Dignificar el futur de les víctimes amb un enterrament digne.
• Alleujar el dolor de les famílies que han patit en silenci.
• Subratlla la responsabilitat d’explicar a les futures generacions què va passar al febrer del 1939:
• Convertir el cementiri vell en espai de memòria.
• Dignificar l’espai i oferir una narrativa clara dels fets.
• Defensa que la memòria s’ha de transmetre per educar en:
• Llibertat
• Respecte
• Democràcia
• Reafirma el compromís de l’Ajuntament d’Abrera, conjuntament amb Olesa i Esparreguera, per continuar treballant en una reparació cada cop més sòlida i clara per a tothom.

"Avui és una mostra de democràcia, de respecte, però sobretot posem en la memòria totes les víctimes que hem tingut."

---

Eixos clau del contingut

• Recuperació de restes de víctimes represaliades el 1939 al cementiri vell d’Abrera.
• Col·laboració institucional entre Generalitat i ajuntaments d’Abrera, Olesa de Montserrat i Esparreguera.
• Metodologia basada en arqueologia, banc d’ADN i identificació forense.
• Reivindicació de les polítiques de memòria democràtica com a exigència ètica i democràtica.
• Reparació del dolor de les famílies i reconeixement del seu paper en mantenir viva la memòria.
• Creació d’un espai de memòria per fer pedagogia i garantir el mai més davant la barbàrie i la repressió franquista.

Marcadors

Darrers podcast