El geòleg i paleontòleg abrerenc Gonzalo Rodríguez González, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, conversa amb Gerard Videgain i Figuerola sobre la seva feina i sobre què estudien aquestes disciplines. La geologia analitza la formació i els canvis de la Terra; la paleontologia combina geologia i biologia per reconstruir la vida i els ecosistemes del passat a partir dels fòssils.
Gonzalo explica que l’Institut treballa sobretot en paleontologia de vertebrats i evolució humana, i que la geologia i la paleontologia sovint tenen poca presència en l’ensenyament i es confonen amb altres àmbits científics.
Fa uns 130.000 anys, la zona tenia un clima una mica més càlid i humit que l’actual. Entre les troballes esmentades hi ha restes d’un cavall a Can Morral; el paisatge també hauria acollit elefants, hipopòtams i depredadors. El riu Llobregat ja passava per la zona, però no pel mateix traçat.
La conversa recula fins al Miocè i explica com es van formar els sediments de la zona i com van contribuir a conservar restes fòssils. A la zona del Rebato, durant les obres de la B40, es van trobar restes d’un elefant prehistòric que Gonzalo relaciona amb el grup dels gonfotèrids, possiblement amb un tetralofodont. També es parla de tortugues de gran mida i de la presència de diferents mamífers en un entorn que, segons l’entrevista, era càlid, humit i frondós.
En un altre tram del Miocè, l’augment del nivell del Mediterrani i l’enfonsament de la conca haurien permès l’entrada del mar a la zona. Es mencionen restes de micromamífers trobades amb materials marins, com peixos i foraminífers, així com restes de rèptils i d’un ocell petit. La conversa aclareix que els ocells són dinosaures.
«La geologia al final és la ciència que estudia el planeta Terra.» — Gonzalo Rodríguez González
Gonzalo defensa que conèixer el registre geològic i paleontològic permet investigar com es produeixen els canvis climàtics, les extincions i les catàstrofes. També assenyala que l’activitat humana pot accelerar els canvis i que la continuïtat de la vida al planeta no implica necessàriament la continuïtat dels humans.
Al tram final, explica que la divulgació és una part important de la feina: el coneixement científic ha d’arribar a la gent perquè es pugui entendre i compartir. L’episodi acaba amb l’agraïment de Gerard al convidat i amb informació sobre la recuperació del programa en format de pòdcast.
La conversa explica la formació de Montserrat com a delta i recula fins al Miocè. A la zona del Rebato, les obres de la B40 van deixar al descobert restes d’un elefant prehistòric, que Gonzalo atribueix possiblement als gonfotèrids. També descriu un paisatge càlid i humit, amb diversos mamífers i tortugues de gran mida, i explica com els sediments van preservar els fòssils.
Gonzalo explica que, en un altre moment del Miocè, l’augment del nivell del Mediterrani i els moviments de la conca van permetre l’entrada del mar a la zona. Parla de micromamífers trobats amb restes marines, foraminífers, rèptils i un ocell petit, i aclareix que els ocells són dinosaures.
Gonzalo defensa que estudiar la història geològica i paleontològica permet comprendre els canvis climàtics, les extincions i les catàstrofes. La conversa tracta de la influència humana en aquests processos i de la diferència entre la continuïtat del planeta i la possible continuïtat dels humans.