Resuming podcast
A ABRERA SÍ QUE HI HA RES del 31/10/2026
31/10/2026

AI #64 - Paleontologia a Abrera: fòssils i paisatges del passat

A ABRERA SÍ QUE HI HA RES

AI

La geologia i la paleontologia

El geòleg i paleontòleg abrerenc Gonzalo Rodríguez González, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, conversa amb Gerard Videgain i Figuerola sobre la seva feina i sobre què estudien aquestes disciplines. La geologia analitza la formació i els canvis de la Terra; la paleontologia combina geologia i biologia per reconstruir la vida i els ecosistemes del passat a partir dels fòssils.

Gonzalo explica que l’Institut treballa sobretot en paleontologia de vertebrats i evolució humana, i que la geologia i la paleontologia sovint tenen poca presència en l’ensenyament i es confonen amb altres àmbits científics.

Fòssils i paisatges antics a Abrera i els voltants

El Pleistocè

Fa uns 130.000 anys, la zona tenia un clima una mica més càlid i humit que l’actual. Entre les troballes esmentades hi ha restes d’un cavall a Can Morral; el paisatge també hauria acollit elefants, hipopòtams i depredadors. El riu Llobregat ja passava per la zona, però no pel mateix traçat.

El Miocè i les troballes de la B40

La conversa recula fins al Miocè i explica com es van formar els sediments de la zona i com van contribuir a conservar restes fòssils. A la zona del Rebato, durant les obres de la B40, es van trobar restes d’un elefant prehistòric que Gonzalo relaciona amb el grup dels gonfotèrids, possiblement amb un tetralofodont. També es parla de tortugues de gran mida i de la presència de diferents mamífers en un entorn que, segons l’entrevista, era càlid, humit i frondós.

El mar i els microfòssils

En un altre tram del Miocè, l’augment del nivell del Mediterrani i l’enfonsament de la conca haurien permès l’entrada del mar a la zona. Es mencionen restes de micromamífers trobades amb materials marins, com peixos i foraminífers, així com restes de rèptils i d’un ocell petit. La conversa aclareix que els ocells són dinosaures.

«La geologia al final és la ciència que estudia el planeta Terra.» — Gonzalo Rodríguez González

Per què estudiar el passat i divulgar-lo

Gonzalo defensa que conèixer el registre geològic i paleontològic permet investigar com es produeixen els canvis climàtics, les extincions i les catàstrofes. També assenyala que l’activitat humana pot accelerar els canvis i que la continuïtat de la vida al planeta no implica necessàriament la continuïtat dels humans.

Al tram final, explica que la divulgació és una part important de la feina: el coneixement científic ha d’arribar a la gent perquè es pugui entendre i compartir. L’episodi acaba amb l’agraïment de Gerard al convidat i amb informació sobre la recuperació del programa en format de pòdcast.

Marcadors

Presentació del convidat i de l’Institut
Compartir

Gerard presenta Gonzalo Rodríguez González, geòleg i paleontòleg d’Abrera, i repassa la seva feina a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i la trajectòria de la institució.

Què estudien la geologia i la paleontologia
Compartir

Gonzalo explica la geologia com l’estudi de la Terra i els seus processos, i la paleontologia com una disciplina que combina geologia i biologia per reconstruir la vida i els ecosistemes del passat a partir dels fòssils. També descriu els àmbits de recerca de l’Institut.

La trajectòria de Gonzalo i la presència de les ciències de la Terra
Compartir

Gonzalo explica com va arribar a la geologia i la paleontologia, i conversa amb Gerard sobre la poca visibilitat d’aquestes disciplines i la seva presència limitada en els currículums escolars.

Interludi musical: la banda sonora de Jurassic Park
Compartir

Gerard introdueix la música de la pel·lícula Jurassic Park, composta per John Williams, i comenta el missatge de la pel·lícula sobre el tracte humà envers la natura. S’escolta un fragment de la banda sonora.

El paisatge del Pleistocè a la zona d’Abrera
Compartir

Gonzalo descriu la zona fa uns 130.000 anys, amb un clima una mica més càlid i humit que l’actual. Parla de les restes d’un cavall trobades a Can Morral, de la fauna que hi podia viure i de com els mapes geològics i els sediments ajuden a orientar la recerca de fòssils.

El Miocè: elefants, tortugues i un entorn frondós
Compartir

La conversa explica la formació de Montserrat com a delta i recula fins al Miocè. A la zona del Rebato, les obres de la B40 van deixar al descobert restes d’un elefant prehistòric, que Gonzalo atribueix possiblement als gonfotèrids. També descriu un paisatge càlid i humit, amb diversos mamífers i tortugues de gran mida, i explica com els sediments van preservar els fòssils.

L’entrada del mar i les restes de microfòssils
Compartir

Gonzalo explica que, en un altre moment del Miocè, l’augment del nivell del Mediterrani i els moviments de la conca van permetre l’entrada del mar a la zona. Parla de micromamífers trobats amb restes marines, foraminífers, rèptils i un ocell petit, i aclareix que els ocells són dinosaures.

El valor del registre fòssil i els canvis del planeta
Compartir

Gonzalo defensa que estudiar la història geològica i paleontològica permet comprendre els canvis climàtics, les extincions i les catàstrofes. La conversa tracta de la influència humana en aquests processos i de la diferència entre la continuïtat del planeta i la possible continuïtat dels humans.

La divulgació i el tancament de la conversa
Compartir

Gonzalo destaca la divulgació com una part necessària de la recerca perquè el coneixement arribi a la gent. Gerard li agraeix la visita i explica que l’episodi es podrà recuperar com a pòdcast abans d’acomiadar-se.