L'episodi d'avui del programa A ABRERA SÍ QUE HI HA RES de Ràdio Abrera se centra en la intervenció arqueològica realitzada al cementiri vell del municipi per recuperar les restes de les víctimes de la repressió franquista de l'any 1939. El presentador, Gerard Videgain, conversa amb els arqueòlegs de l'empresa Iltirta que han liderat les tasques d'exhumació.
La intervenció, iniciada el novembre de 2025, forma part del Pla de Fosses de la Generalitat de Catalunya. Els arqueòlegs expliquen les particularitats d'aquesta excavació:
• Localització precisa: La fossa es va trobar exactament on la memòria oral dels familiars indicava. • Dues fosses localitzades: Una amb 13 individus i una altra amb 2. • Dificultats tècniques: La petitesa de l'espai i la superposició dels cossos en posicions anòmales van obligar a l'ús d'estructures de fusta per no malmetre les restes.
A diferència de moltes fosses de soldats anònims, la de Abrera destaca per ser un cas de repressió civil amb víctimes identificables:
• Es tracta majoritàriament de veïns d'Olesa de Montserrat, militants d'ERC, CNT i PSUC. • S'hi han trobat dues dones, un fet poc habitual en el registre arqueològic de la Guerra Civil a Catalunya. • Els objectes personals trobats (ulleres, aliances, claus, monedes de la República i fins i tot una pròtesi de cama) són claus per a la connexió emocional amb els descendents. • El procés de identificació genètica es realitza mitjançant l'extracció de dentina per creuar l'ADN amb el banc de dades de la Vall d'Hebron.
"Aquesta feina va més de justícia social que d'arqueologia; la metodologia és només l'eina per fer justícia."
L'excavació ha servit com a espai pedagògic per a les entitats d'Abrera i centres educatius com l'Institut Voltrera. Els professionals destaquen la importància de mostrar la cruesa de la guerra a les noves generacions per evitar que caigui en l'oblit.