Walter Benjamin a Eivissa i la massificació turística; “Fugacitat” a la Fundació Balbí; i la literatura catalana a l’exili del segle XX

Idea general de l’episodi

Programa magazine amb tres blocs principals: turisme i memòria (Walter Benjamin a Eivissa i la massificació turística), art i fotografia en blanc i negre (exposicions a la Fundació Balbí), i literatura catalana a l’exili del segle XX (curs d’Irene Quintana). Breu obertura amb la nova ZBE a Girona i l’ambient esportiu cap a París.

"…ja hi ha edificis hotelers inacabats a Eivissa i Sant Antoni en els quals es promet aigua corrent als estrangers. El temps fins a la seva finalització s'ha tornat preciós." — Walter Benjamin (1932), citat al programa

1) Walter Benjamin, Eivissa (1932-33) i la massificació turística

Claus del llibre “La destrucció del paradís?” (Lluís Costa i Bruno Ferrer)

• Benjamin com a observador primerenc del canvi: detecta el pas d’una illa “verge” a una societat sacsejada per l’incipient turisme, urbanitzacions, hotels i infraestructures.

• Progrés vs tradició: mirada crítica d’Escola de Frankfurt que relativitza el progrés i en pondera els costos culturals, paisatgístics i socials.

• Metodologia: ús de premsa de l’època i anàlisi de contes/cronistes d’Eivissa; Benjamin és gran narrador que es nodreix de l’“experiència” i de veus de primera mà (mariners, capitans, companys d’exili).

• Context vital: exili alemany arran de l’ascens del nazisme; a Eivissa (1932) Benjamin troba una serenor inicial, però el 1933 ja percep símptomes clars del canvi turístic.

• Lectura per al present: el llibre dialoga amb l’actual onada de protestes i demandes de regulació turística a Eivissa, Canàries, Barcelona i Girona.

Per què importa avui

• Regulació del turisme com a eix comú (Eivissa, Girona, Barcelona, París…): no es demonitza el sector, es reclama gestió i límits.

• Girona: símptomes de massificació (ex. congestió a ponts del centre) i necessitat de regular (visitants, pisos turístics, fluxos) per preservar l’habitabilitat.

2) Art i fotografia: Fundació Balbí

Joan Oltre — “Fugacitat” (fotografia analògica, B/N)

• Tema: la fugacitat del present i el poder de la imatge per fixar records i emocions (alegria, plor, memòria històrica).

• Procés: fotografia analògica, revelat tradicional; treball amb espais naturals i “teatrets” (maquetes de cartró, objectes trobats) per construir escenes simbòliques.

• Obres destacades: • “Medalló i bala”: homenatge a l’oncle mort al front d’Aragó; memòria històrica i dol. • “El diluvi universal”: oralita com a “muntanya” i arca de Noè; imagineria poètica. • “El carrer dels pobres” i “La fàbrica”: crítica a la manca d’habitatge i evocació de la memòria industrial.

• Estètica: defensa del blanc i negre com a via per llegir millor l’“esperit” de les persones i les formes sense distracció del color.

Theo Ortiz — “La memòria dels arbres” (dibuix in situ)

• Concepte: recorreguts per la costa de l’Escala; dibuix en directe per capturar l’“emoció del lloc”.

• Materials: fustes velles, cartrons, llapisos (amb tocs puntuals de color); presentació senzilla i directa a paret.

• Gest i moviment: traç frenètic que tradueix el vent a les fulles i el ritme de les onades.

Detalls pràctics

• Fundació Balbí: inauguració de temporada “demà a les 19.00” amb presència dels dos artistes; exposició “Fugacitat” fins al “31 d’octubre”.

3) Literatura catalana a l’exili del segle XX (curs al Foment)

Línies principals (Irene Quintana)

• Objectiu: divulgar una etapa menys tractada al gran públic —la literatura de l’exili— en 11 sessions (dimecres al matí, octubre-desembre).

• Autors/autores: Rodoreda, Pere Calders, Clementina Arderiu, Teresa Pàmies, Xavier “Van Garel”, Agustí “Bartre” i d’altres; alguns ja escriptors en marxar, d’altres escriuen per necessitat de narrar el trauma i la vida a l’exili.

• Temes: esperança de retorn, catalanitat des de fora, Jocs Florals reimpulsats a l’exili (especialment a Llatinoamèrica), xarxa d’editorials i casals catalans per esquivar la censura i mantenir la llengua.

• Focus en dones: “l’exili violeta” (a partir de Marta Pessarrodona) i Teresa Pàmies (tesi doctoral de la ponent): de poca formació formal a periodista i escriptora reconeguda per la Institució de les Lletres Catalanes (després de Rodoreda).

Com apuntar-s’hi

• Obert a tothom; descompte per a estudiants de la UdG. Enfocament d’aula del coneixement amb aposta per les humanitats en català.

Obertura i context local

• ZBE Girona: aprovada una nova zona de baixes emissions; debat sobre canvi d’hàbits i millores de transport públic.

• Ambient esportiu: viatge massiu gironí cap a París (futbol) com a apunt d’actualitat i mobilitat.

Idees força de l’episodi

• Regular no és prohibir: el turisme aporta valor però cal gestió i límits per evitar la “destrucció del paradís”.

• L’art com a memòria: la fotografia i el dibuix fixen experiències efímeres i activen el record col·lectiu.

• La literatura com a refugi: a l’exili, escriure és cura, identitat i resistència en català.

Marcadors

Darrers podcast